Campionat Insular Absolut Eivissa 2014

On jugarem?
La localitat de Jesús ha acollit una nova edició del Campionat Individual. El saló parroquial ha estat la sala de joc. Un entorn digne de novela: a menys de 100 metres del Retaule de La verge de Jesús datada del segle XV, les campanes de l'esglèsia tornant a la realitat als jugadors, un cementeri de vora que combinava el seu silenci amb la concentració dels escaquistes. No és donç fortuït que es repetira la ubicació i un any més hi ha que agrair la tasca a la família Hernández Gallardo.  


El torneig:

Ja en la primera ronda una sèrie de taules deixaven espai per a marcar distància. Conjunt de taules que eren la primera senyal que el torneig era més dur que els darrers anys. Taules ronda 1
En l'equador del torneig--ronda 4-- el jugador revelació Rafael Parrell desapareix amb un bye i condiciona els emparellaments.
Després de la ronda de descans Parrell tornava amb força i quedant invicte aconseguia una performance de més de 2050 FIDE que segons la nova normativa el situarà en la pròxima llista d'ELO en el ranking dels 10 millors jugadors pitiüsos. La mateixa ronda el número 1 P. Adell guanyava per incomparecència i en la resta de partides ja no tornà a agafar el ritme de joc. No jugar de vegades fa més mal que competir segons vos reconeix P. Adell que les rondes 5ª i 6ª no sabria aprofitar ventatges deixant perdre un  1.5 punts que es reflecteixen en -25 ELO. També en l'equador del torneig els més jovens veien com l'estudi de les obertures ha de ser més considerat per a aquest tipus de ritme. No dubte de la millora dels jugadors Sub-14 els darrers anys però hi ha una mancança d'estudi en la preparació per aquest tipus de ritme que és un mur a superar entre tots. Ni tan sols el vigent campió de 2013, Adrià Mari, escapava a aquest pecat capital i era arrosegat per una sublínia de la Pelikan conduida amb ingeni per Pepe Planells.
Per la seva part, el més veterans jugaren el seu paper de manera digna. No acusaren el cansansi del torneig i no estigueren mai en les darreres taules. L'efecte motivació jugava al seu favor. Motivació?

La motivació:

El veterà Juan Bordes (Mestre Postal, monitor d'escacs, amant de Caissa...) ha estat un digne exemple de les virtuds intergeneracionals dels escacs. Amb un sonriure veia la partida del seu net en les darreres taules mentres que ell ronda a ronda es posicionava cada vegada en més opcions de guanyar el campionat. Preparant les partides i comentant-les després a la Seu d' És Fornàs amb tots els presents el seu subconscient és feia fort per a remontar la derrota de la 3ª ronda després de dir "NO" a una oferta de taules.
I, així fou: la darrera ronda Pepe Planells i Adrià Marí contemplaven en primer pla com el saber estar en el tauler de Juan Bordes li otorgà un desitgat títol: Campió Individual d'Eivissa. I, com no l'aplaudiment mental de tots els escaquistes que el coneguem. (Classificació Final)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada